No queda agua
El 30 d'octubre del 2024, després del rumor sobre un tall d'aigua a València, es va desencadenar una reacció desmesurada: milers de persones corren per comprar el màxim d'ampolles d'aigua possibles. Aquest frenesí no només va evidenciar l'egoisme i la manca de solidaritat, sinó que també va contribuir al malbaratament innecessari de plàstic. Mentrestant a les zones afectades per la DANA les persones no tenien accés a menjar ni aigua. Aquest comportament reflecteix una alarmant desconnexió entre la realitat de la crisi i l'ansietat col·lectiva, mostrant com la por i la manca d'empatia poden exacerbar tant la desigualtat com la degradació de l'entorn.
El 30 de octubre del 2024, tras el rumor sobre un corte de agua en Valencia, se desató una reacción desmedida: miles de personas corren para comprar el máximo de botellas de agua posibles. Este frenesí no sólo evidenció el egoísmo y la falta de solidaridad, sino que también contribuyó al derroche innecesario de plástico. Mientras, en las zonas afectadas por la DANA las personas no tenían acceso a comida ni agua. Este comportamiento refleja una alarmante desconexión entre la realidad de la crisis y la ansiedad colectiva, mostrando cómo el miedo y la falta de empatía pueden exacerbar tanto la desigualdad como la degradación del entorno.
On October 30, 2024, following rumors of a water cut in Valencia, an exaggerated reaction erupted: thousands of people rushed to buy as many water bottles as possible. This frenzy not only revealed selfishness and a lack of solidarity but also contributed to unnecessary plastic waste. Meanwhile, in areas affected by the DANA (isolated high-altitude depression), people had no access to food or water. This behavior reflects an alarming disconnect between the reality of the crisis and collective anxiety, showing how fear and a lack of empathy can worsen both inequality and environmental degradation.
Projecte personal amb Alegre Rexachs
Octubre 2024 - València
