ana ferràndiz

Aquesta col·lecció de fanzines naix desde el joc, no desde la planificació ni el judici, sino desde les ganes de crear i veure imatges impreses. El primer va ser Egipte, el vaig fer jugant amb una impresora vella (que poc després va morir), colocant les imatges de forma aleatòria, sense pensar massa, sense calcular. Només per a veure què passava. Va ser un exercici de llevar-me pressió i de crear pel simple fet de crear. Després, no podia despendre'm d'aquest format allargat que havia creat amb Egipte, i vaig decidir provar amb Lanzarote (i La Graciosa), Cabo Verde, Senegal, India… Cadascun fet amb eixe mateix impuls: jugar, montar a l'atzar i no decidir-ho tot jo. Tots tenen una secuenciació diferent i estan impresos en blanc i negre perquè no em puc permetre imprimir en color (és molt més car). En realitat, les poques decisions que he pres en aquests fanzines són decisions simples i lleugeres, lluny de complicar-me la vida.

Esta colección de fanzines nace desde el juego, no desde la planificación ni el juicio, sino desde las ganas de crear y ver imágenes impresas. El primero fue Egipto, lo hice jugando con una vieja impresora (que poco después murió), colocando las imágenes de forma aleatoria, sin pensar demasiado, sin calcular. Sólo para ver lo que pasaba. Fue un ejercicio de quitarme presión y crear por el simple hecho de crear. Luego, no podía desprenderme de ese formato alargado que había creado con Egipto, y decidí probar con Lanzarote (y La Graciosa), Cabo Verde, Senegal, India… Cada uno hecho con ese mismo impulso: jugar, montar al azar y no decidirlo todo yo. Todos tienen una secuenciación diferente y están impresos en blanco y negro porque no puedo permitirme imprimir en color (es mucho más caro). En realidad, las pocas decisiones que he tomado en estos fanzines son decisiones simples y ligeras, lejos de complicarme la vida.

This collection of fanzines was born from play, not from planning or judgment, but from the desire to create and see printed images. The first one was Egypt. I made it playing around with an old printer (which died shortly after), placing the images randomly, without thinking too much, without calculating. Just to see what would happen. It was an exercise in letting go of pressure and creating for the simple act of creating. Then, I couldn't let go of that elongated format I had created with Egypt, and I decided to try Lanzarote (and La Graciosa), Cape Verde, Senegal, India… Each one made with that same impulse: to play, to assemble randomly, and not to decide everything myself. They all have a different sequence and are printed in black and white because I can't afford to print in color (it's much more expensive). In reality, the few decisions I've made in these fanzines are simple and lighthearted, far from complicating my life.